HA MORT PEPE RUBIANES

No erem amics i ni tant sols ens coneixiem peró he sentit la seva mort com si fos la d'un amic, un amic irrepetible i únic.
Quina llàstima no poder tornar a veuret i sentir-te.
Des de aqui un recull de les paraules amb qui si va compartir amistat:

Joan barril
...Però em preocupen els teus orfes, Pepe. ¿Qui dirà ara el que no ens atrevim a dir? En realitat no es tracta d'atreviment, sinó de lucidesa. La lucidesa que dóna la retorta i l'alambí als vapors destil.lats d'una realitat tèrbola. Parlaves del teu teatre com si fos un lloc d'entreteniment. I la gent reia, això és veritat. Però després, quan marxaven cap a casa o a fer l'última copa, aquella gent anava perdent el somriure i l'endemà entenien que, pensant que anaven al teu teatre havien anat a escoltar una lliçó de catedràtic. Avui la teva mort ha fet aflorar paraules d'elogi, precisament dels que tard o d'hora haurien estat alguna de les teves víctimes. Tu i ells descanseu en pau, ara. Tu, perquè sempre l'havies conegut. Ells, perquè saben que se t'han tret de sobre. Te'n vas havent-te menjat el món. Et vas quedar amb el millor i amb el més profund. I ells, els teus enemics, van tremolar, es van inflamar, van caure en la violència que tu els atribuïes. Has estat demiürg dels vençuts i desemmascarador dels vencedors. I quan et van voler fer fora a tu i a Lorca, els treballadors et van acollir en un dels enclavaments d'aquell Madrid del "no passaran". Et brillaven els ulls com el diamant, que no és una pedra preciosa pel seu valor sinó per la seva duresa...

Gemma tramullas
Pepe Rubianes s'havia definit en una ocasió com "un solitari que viu envoltat de gent", conseqüència directa d'haver anat per la vida a la seva bola, tal com ell diria, dedicant-se amb el mateix afany a fer riure, a col.laborar en projectes socials a l'Àfrica i a lluitar contra la dreta més recalcitrant.La intimitat envoltada d'expectació durant les dues hores de vetlla era un reflex del que va ser la seva vida. "No tenia carnet de conduir ni vestit de mudar --explicava Flavià--. Preferia el barri del Raval, tot i que podia haver viscut a Pedralbes. Ha viscut fent el que li sortia dels collons tota la vida i això només és a l'abast dels més grans".

Albert om

El dia de Nadal del 2006, quan encara no estava malalt, Pepe Rubianes va escriure des d'Etiòpia un poema sobre la mort: "Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa". El poema servia d'epíleg a un llibre de memòries que va titular Me voy. Un resum perfecte de la seva vida: Rubianes sempre se n'anava de tot i de tothom. Voler-lo lligar era començar-lo a perdre. En els últims temps, fins i tot se n'anava d'ell mateix. Per això els seus constants viatges a l'Àfrica, per oblidar-se de qui era Pepe Rubianes.Però ara que se n'ha anat definitivament, ara que ha emprès el seu últim viatge, descobrim que no és veritat que hagués de deixar el seu lloc a ningú. Pepe Rubianes és irreemplaçable. No n'hi ha dos com ell. Penjarem el seu uniforme teatral --camisa i pantaló negres-- a dalt de tot de l'olimp d'humoristes, lliurepensadors i franctiradors d'aquest país. I ell, que se n'anava de tot, es quedarà allà per sempre. Pots marxar tranquil, Pepe: tu has disfrutat molt de la vida, i nosaltres hem disfrutat molt de tu.Ah, i un avís per a l'Espanya més rància, per a l'Espanya que el va voler portar a judici: Rubianes podia marxar, però callar no callava mai. I ara tampoc ho farà. Et continuarem escoltant, Pepe.

Paco mir
Pepe nostre que estàs en el cel, recordat sigui el teu nom, vingui a nosaltres el teu geni, segueix fent la teva santa voluntat així en el cel com a la terra.Dóna'ns sempre el nostre riure de cada dia, perdona'ns si t'imitem, així com nosaltres també perdonem els qui ens imiten, no ens deixis caure en l'avorriment i del mal no ens deslliuris del tot. ¡Sarangangue!

Carles Flavià: 'T'estimo, i fins aviat'
La festa s'ha acabat. El públic, sobretot el dels Països Catalans, ha perdut el Rei del Riure, l'home que ens feia més feliços. Curiosament, Pepe era galaicocatalà, i es va convertir parlant en castellà en el gran defensor de la nostra terra.....

EL DIABLE UNA ESPÈCIE EN PERILL D'EXTINCIÓ

Des de Europa ens marquen les lleis, les normes i les formes i des de aquí sembla que no tingui preu ser “europeu”. Vol dir que mentre ens diguin europeus no importa a quin preu sigui.
Que si ara toca mata vaques, que si ara no es pot produir ametlla, tec...
I ara ens toca a nosaltres “els diables”. A nosaltres que no anem amb xancletes, ni pantalons curts, ni roba acrílica, ni màniga curta, ni a cara descoberta, que no llencem petards a la cara de ningú, i que per descomptat no fem res directament amb les mans. A nosaltres que portem vestit adequat per la nostre festa, amb guants i amb ulleres especials, amb mocador al cap sota la caputxa i mocador a la cara per evitar l’olor de la pólvora, etc.

Des de Europa ens diuen que em de respectar una distància mínima de 9 metres, no sabem encara si entre cada grup de foc o entre diable i diable, i 15 metres de distància amb el públic ¿desapareixerà LA PATUM?
I la Generalitat ens diu que “uns experts” faran un catàleg on explicaran quins estris i vestits utilitza un diable, qui podrà fer de diable (perquè donaran carnet de diable) i quins son els correfocs que es fan a Catalunya.
Els correfocs del catàleg en qüestió estaran classificats per tipus d’acte, doncs no es el mateix un correfoc de la Mercè a Barcelona, que una Patum a Berga, o un Vall de Diables a Tarragona, etc. Tots aquells correfocs que no estiguin en el catàleg “no es podran fer”. Ni somieu que el vostre correfoc de Festa Major estigui en el catàleg si ells no ho han decidit, perquè figuraran només aquells que tinguin certa antiguitat, o presència o pressió política o simplement convingui.

Així doncs desapareixerà el diable del barri i amb ells els tabalers i qualsevol rastre de cultura popular tradicional vinculada al foc. Per cert a partir d’ara els diables que no morin seran anomenats “artistes”.

Això em fa pensar que si un artista cobra per fer un acte (que nosaltres no) potser la idea a perseguir de Europa es que només sobrevisquin “companyies d’artistes del estil: Els Comediants”, així haurem de ser uns professionals que cobrin una pasta, que tinguin un “caché” i que caiguin be a la administració.
Desapareix el sentit de la paraula “cultura popular” en honor a la paraula “professionals”.

Amb tot això també s’estalvien uns diners de les subvencions i s’estalvien que la gent es reuneixi en una entitat i junts puguin “pensar i opinar” i fer coses tan perilloses com transmetre de generació en generació una tradició i valguem deu la nostre cultura. Perquè quina colla serà la que pugui viure tot l’any per fer un sol acte? Per cert a Barcelona hi ha algun carrer que superi els 30 metres d’amplada per marcar la distància reglamentaria amb el públic?

El toc tradicional de diables també desapareixerà, de moment la majoria de tabalers de Ciutat no tenim locals on assajar, no podem fer-ho al carrer perquè un veí ens pot denunciar i la urbana ens pot segrestar els instruments. La llei cívica ens posa pals a les rodes. I si un dia van desaparèixer “les fogueres de Sant Joan” perquè no ha de desaparèixer un diable? Les fogueres feien malbé l’asfalt i nosaltres.....amb aquesta pirotècnia a les mans qui diu que un dia no li posem un petard al cul a un polític i ens acusin de terroristes? Després de tot la majoria de diables som uns hippies i uns idealistes que tenim pinta d’okupes i terroristes, o no?

Així doncs amb honor a la seguretat acabem amb els diables!

S’acabaran els carnestoltes de Venècia? Perquè i si s’enfonsa!
S’acabaran els festivals de la cervesa a Alemanya? Perquè això es fer apologia al alcoholisme!
Moriran les Falles de València? Perquè i si provoquen un incendi!
S’acabaran els castellers? Perquè i si pren mal algú!
S’acabaran les sardanes? Perquè mai innoven!
Moriran els Gegants? Perquè les lesions d’esquena poden ser greus!
Moriran els caps grossos? Perquè potser un nan es pot sentir ofès!
I ja posats eliminem també als bastoners que igual s’els hi escapa un pal i als falcons que també es poden fer mal.
Jo eliminaria també les Majorets perquè fan.....un ús indegut de la imatge femenina? Imatge de “florero”?

Senyores i senyors, millor que tothom es quedi a casa i no faci activitats extralaborals no sigui que prenguis mal i desprès com vas al dilluns a treballar?, que ningú faci amics que qui sap a qui pots conèixer i que tothom s’oblidi que te una identitat, desprès de tot per a que serveix?

VISCA EUROPA I VISCA L’EURO QUE TAN FELIÇ ENS FA A TOTS !
VISCA!
Aquí teniu una adreça per veure una mostra del que volen fer desaparèixer. El vídeo tracta de la trobada de 1.000 diables per celebrar el mil.lenari de Canovelles.
http://vimeo.com/2295525?pg=embed&sec=2295525
també a: http://www.diablescanovelles.com/ secció: vídeos

JA TENIM PORTA DE L'INFERN!!!

Doncs si, he guanyat el concurs de la porta de l'infern i aquest ha estat el meu projecte. Aki teniu unes imatjes del passat dissabte: L'Esther (m'ha cunyada) s'ha pintat tota sola les flames amb esponja, les portes el Victor, el Frank, el Sergi i el Jaume. Els dimonis jo mateixa i em tingut el suport del Ferrand, el Manel sense el cual no hagues estat posible i el suport moral de totes les persones que van pasar el dia miran com quedava i anaven dient...OH QUE MACO!!!

A tots gracies, moltes gracies.

T'ESTIMAREM SEMPRE

Trobarem a faltar el teu somriure, dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del cami. El teu front duu la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs i el vestit amarat de rosada, és vermell com el riu de la vall. Quant arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor que ara guarda pena tan amarga del teu comiat. Descança en pau. 30 de Maig de 2008

UNES IMATJES DE LA MERCÈ 2007