dimecres, 7 d’octubre de 2015

Adorables dones..tot i que no se qui son.

M'agraden i molt. Amb quina d'elles dieu que m'identifico?

diumenge, 8 de març de 2015

El dia de la dona....

En aquest enllaç trobarem un diccionari biogràfic de dones il.lustres força interessant
Francament, no anem a millor, potser en un moment ens ho va semblar però jo veig clarament que anem en rere. Una llàstima. Haurem de insistir més ;-)

El temps ho cura tot

Molt de temps he tingut el Blog abandonat. 2012 va ser el tret de sortida dels grans canvis. Un any trist, l'any de les pèrdues personals. La pèrdua dels éssers estimats, dels puntals, d'una vida econòmicament estable. 2013 va ser l'any dels enganys i desenganys. Amics o enemics?..."per tenir segons quins amics, millor no tenir", "si aixó son amics, ¿com seran els enemics?". 2014 es l'inici de tot, es l'any de carregar piles i caminar per noves vies. Benvingut 2015!

dimarts, 18 de febrer de 2014

Sí senyor!

Sí senyor! Què sí senyor! Sí senyor! Té la raó, senyor! Sí senyor! Digui'm, senyor! Ben cert, senyor! Tot un senyor! Sí senyor! Vostè és senyor! Molt bé, senyor! Quin senyor! Mane'm, senyor! Ja ho sap, senyor! A disposar, senyor! Sí senyor! Re-sí senyor! Recontra-sí senyor! No es preocupe, senyor! Vostè és un senyor! No em fa mal el senyor! Endavant, senyor! Visca el senyor! Vostè és l'amo, senyor! A les ordres, senyor! Sí senyor! Està content, senyor? Puc marxar, ja, senyor? Gràcies, senyor! Gràcies, senyor! Gràcies, senyor!

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Invocació de la Nit de Bruixes

Aquesta és una nit de bruixes, per tant és una nit de dones, dones rebels, ni putes ni submises. La història ha titllat de bruixes a totes les dones que no s’han deixat ni mantenir, ni manipular, ni domesticar per un home. Bruixes són totes aquelles dones que es van atrevir a apropar-se a la lectura, l’escriptura i el coneixement. Qualsevol dona “diferent” era, és o serà un bruixa. Si tenien una taca a la pell, si el seu cabell era panotxa, si el seu caminar era sensual, si els seus ulls ametllats mostraven saviesa. Bruixa és la dona que li planta cara a un marit masclista, a un encarregat prepotent, a un càrrec superior en categoria (que no vol dir en coneixement). Bruixa és la dona, amiga de la parella, que li diu cau d’orella: “vols dir que aquest noi et convé? “ I que bruixa és aquella dona que no vol ser mare com les altres. I la història és plena de bruixes, bones i dolentes. Bruixes sovint lletges, egoistes, soles, remenant una cassola. Bruixes guapes, sensuals, perillosament endimoniades. Moltes van ser cremades a una foguera i moltes, moltes, han estat i estant esclavitzades, condemnades a servir. I és que és senzill esclavitzar a una dona sota l’amenaça de l’amor. Per amor als fills, per l’amor al marit, als pares, als germans, a les amigues. A les dones sempre se’ls exigeix respecte i sempre han de romandre sota l’autoritat d’un pare, d’un germà, etc... Curiosament ells, “els salvadors”, sempre són “ELLS”. Ells són herois, són nobles, són la imatge del bé establert i sempre és masculí. Sort que, de vegades, entre “ells” també s’han amagat molts bruixots. Però no ens enganyem i tampoc deixem que ens enganyin, que la vida és molt avorrida sense una bruixa o un bruixot al costat. Que aquests que sempre presumeixen de dur una vida exemplar em consta que sovint han buscat una bruixa d’amagat i que aquestes que llueixen i presumeixen de santedat molt sovint han somiat amb un bruixot ben plantat. El que avui seria una reunió d’amigues, la història ho qualificava d’Akelarre i si un home compartia la festa , aleshores, era un boc, però fins i tot aquí li donaven importància perquè no era un boc qualsevol, no, era un bon Mascle Cabró i fins i tot el mateix diable que controla les tenebres. Ai aquets homes! Així doncs veiem com els diables, l’infern, les bruixes i els bruixots van plegats i,amb ells, els Akelarres, la festa, la gresca.....serà per això que m’agraden tant i aquí i ara sóc la seva presidenta. VINGA DONES QUE AVUI ÉS LA NOSTRA NIT! VINGA BRUIXES I BRUIXOTS TREIEU DEL VOSTRE ARMARI EL BARRET QUE US IDENTIFICA I LA RESTA NO AMAGUEU MES LES BANYES I SORTIM DE GRESCA! Margarida Arregui i Mulet

dilluns, 2 de juliol de 2012

L'Andreu tambè ens va deixar

Aquest any quant vaig fer l'agenda 2012 les imatges que vaig utilitzar eren totes àngels i gàrgoles, a casa em van dir ...masses imatges de cementiri "pajaro de mal agüero". He pensat molt amb això perquè amb un mes i mig de diferència son dues les persones estimades que ens han deixat. L'Andreu, que puc dir d'ell? el trasbals que ha causat la seva absència en tots nosaltres no te mesura. Quant dues persones tan joves et deixen, si joves, perquè ara la gent gran viu fins els 90 o mes, et planteges moltes coses. I de cop t'adones que tot allò que sempre t'han dit que es resum en un "CARPE DIEM" pren tot el sentit. Aprofita el "avui" que es la única cosa que tens ja que el "ahir" ja ha passat i no pots fer res al respecte i el "demà" encara no ha arribat i per tant tampoc pots fer-hi res. Ara es quant has d'estimar, ara pots treballar, ara pots lluitar i ara es el moment per ser tu. Agraeixo a la vida que em va donar la oportunitat de compartir el meu temps amb l'Andreu i amb la Montse doncs ha estat un plaer.

dimarts, 17 d’abril de 2012

La Montse Paco ens ha deixat



SOBRE LA MORT

…ara voldríem preguntar-te sobre la Mort.
I ell digué:
Vosaltres voldríeu saber el secret de la mort.
Com podríeu trobar-lo, però, si no el cerqueu al mateix cor de la vida?
Els ducs, que tenen una vista limitada a la nit, són cecs durant el dia i no poden descobrir el secret de la llum.
Si veritablement voleu comprendre l’esperit de la mort, obriu el vostre cor de bat a bat a la realitat de la vida.
Car la vida i la mort són una sola cosa , com ho són la platja i el mar.
En el fons de les vostres esperances i desigs resideix el vostre silenciós coneixement del mes enllà.
I així com la llavor somnia sota la neu, el vostre cor somnia la primavera.
Creieu en els somnis, car en ells s’amaga la porta de l’eternitat.
La vostre temença de la mort és semblant al tremolor del pastor que roman quiet al davant del rei quant el rei li posa la mà damunt per honorar-lo.
Per més que tremoli, no se sentirà joiós el pastor d’ésser assenyalat per el rei , sense deixar, però, de sentir-se conscient del seu tremolor?
I què és la mort, sinó romandre nu al mig del vent i fondre’s en el sol?
I què és deixar de respirar, sinó alliberar la respiració del seu incessant vaivé perquè pugui enlairar-se i expandir-se i cercar Déu sense destorbs?
Només cantareu de veritat quan haureu begut del riu del silenci.
I quant haureu assolit el cim de la muntanya, serà quant començareu a ascendir.
I quant la terra hagi reclamat els vostres membres, serà quant realment dansareu.

Kahlil Gibran