dijous, 5 / novembre / 2009
divendres, 30 / octubre / 2009
ASTROLOGIA CELTA
Segons l'astrologia celta aquest es l'arbre que em correspon i aquesta es la meva deficinició segons la meva data de neixament:
ARBOL HORNBEAM (el Buen Gusto) - de una belleza muy fresca, se preocupa por su apariencia y su condición económica, de buen gusto, no es egoísta, vive de la forma más cómoda posible de manera razonable y disciplinada, busca bondad y conocimiento en una pareja emotiva, sueña con amantes inusuales, a menudo es feliz con sus sentimientos, desconfía de la mayoría de las personas, nunca está segura de sus decisiones, muy concienzuda.
ARBOL HORNBEAM (el Buen Gusto) - de una belleza muy fresca, se preocupa por su apariencia y su condición económica, de buen gusto, no es egoísta, vive de la forma más cómoda posible de manera razonable y disciplinada, busca bondad y conocimiento en una pareja emotiva, sueña con amantes inusuales, a menudo es feliz con sus sentimientos, desconfía de la mayoría de las personas, nunca está segura de sus decisiones, muy concienzuda.
IMPRESIONANT!
dijous, 22 / octubre / 2009
Hauré de tornar a fer Tai-txí
El meu marit diu que soc rata de ciutat i té rao, doncs tot i que necesito respirar la natura i sentir-la, un altre cosa ven diferent es viura-la dia a dia. Acabaria morint d'aborriment.
Peró certament viure a ciutat es moooolt estresant i el mes curiós es que som nosaltres mateixos qui la fem així. Si la gent no anés a la seva i es bellugués com si nomes existis ell i fes de l'entorn el seu escenari on la resta només som figurants de l'obre de teatre que s'estrena on només hi ha un artista que fa el que vol i els altres l'han de seguir segons la seva conveniència. Les coses serien diferent.
"Primer jo, despres jo, i si resta alguna cosa tambe es per mi" .....aquest es el lema que impera en els nostres dies.
. S'ha d'entrar al metro: jo devant no veig que hagi ningú mes :-/
. M'he trobat amb algú i em planto a petar la xerrada. A on? aqui mateix, que m'importa si entorpeixo el pas de la gent :-/
. Vaig a sopar a un restaurant amb el marit i el nen, i el nen crida, plora, emprenya. Doncs jo no li dic res, de fet no li faig cas, despres de tot que mes dona que molesti a la gent :-/
. Utilitzo el transport públic...peró de franc, ja pagaran els altres :-/
. Plou i porto paraigües, pero camino per sota de la marquesina, que es mullint els altres :-/
. Trec al gos a passejar i fer les seves coses, peró no penso recollir res i caminaré per el carril bici que es el que mes m'agrada :-/
. Tinc que dir-l'hi alguna cosa al veí, al novio, al familiar....ho diré a la tele i si el deixo en ridicul millor :-/
. Vaig al teatre i arribo tard. Que molesto? i a mi que :-/
Podriem seguir i seguir per que tots tenim exemples de tota mena. Si tots seguisim la regla de "no faré als altres el que no m'agrada que em facin a mi" que diferent que seria tot, peró esclar ens obligaria a pensar sempre en als altres i no estem acostumats.
Hauré de tornar a fer tai-txí per relaxar-me i respirar fons devant de certes coses, doncs ultimament m'exito sovint devant de certes cirsumstàncies :-)
dimarts, 20 / octubre / 2009
EL QUIMET S'EN VA A EUSKADI
El Quimet ha estat el cap de setmana a Euskadi amb els castellers del Poble Sec i com podeu comprobar els que el coneixeu...es posi la roba que es posi "tot l'hi escau", ja no diguem si a sobre es posa blau, com diu el refrener: "si res t'escau posat'hi blau". Doncs al Quimet no li cal perque tot l'hi senta be.
divendres, 16 / octubre / 2009
VOLUNTARIAT
......això és un món de voluntariats i actes voluntaris.......
No, això no es cert. Aquest no es un món de voluntariats i tampoc d’actes voluntaris. Al menys des de el que s’entén des de tota la vida com a voluntariat.
No, això no es cert. Aquest no es un món de voluntariats i tampoc d’actes voluntaris. Al menys des de el que s’entén des de tota la vida com a voluntariat.
El voluntariat jo l’entenc des de l’escoltisme, per exemple: una persona que es fa càrrec dels fills d’altres voluntàriament i de franc i que per dur a terme aquesta tasca fa:
· una reunió setmanal amb els companys per preparar les properes activitats.
· una reunió al mes amb la seva branca
· fa una reunió al mes amb la organització.
· Dedica tot el seu temps de lleure a preparar o preparar-se.
· Cursos de monitor: socorrisme, alimentació/dietètica, lleure, psicologia, etc..
· Preparar activitats per: les excursions, reunions de dissabte, campaments de setmana Santa, campaments d’estiu, trobades de branca.
Campaments: graella d’activitats, graella d’intendència, plans d’acció, d’intenció, d’emergència, etc... Tot de franc i voluntàriament.
I es així, amb aquesta manera de fer, que es converteix quasi en una religió que vius i sents fins al punt de ser la teva manera de viure fins el dia en que mors. Així es com jo visc i crec que ha de ser el món del voluntariat.
Voluntari = persona que només pensa en els altres i sempre està a punt de servir.
Voluntariat = col·lectiu que viu pensant en els altres i no busca cap altre benefici que no sigui gaudir de la vida veient gaudir als altres.
Quant una persona neix “voluntària” aquesta actitud es el que anomenem “innata” i automàticament es una persona que s’adhereix a qualsevol col·lectiu associatiu. No es d’estranyar doncs que dins del món de la cultura popular estigui pler de gent de l’escoltisme perquè aquest també es una altre col·lectiu de voluntaris.
Però que passa quant en aquest món entra un personatge que la única cosa que pretén es fer-se notar i sentir-se important i pensa només en ell i en els seus propòsits? Passa que el col·lectiu es revolta perquè es trenca la imatge altruista del voluntariat .
Dites populars:
· No tota la fruita madura al mateix temps que les maduixes.
· El món es un mocador molt petit i pler mocs
· “A todo cerdo le llega su San Martin”
· “No todo el monte es oregano”
· “Quien mal anda mal acaba”.
dijous, 8 / octubre / 2009
CURS DEL 63
M'en Van parlar d'aquest programa i al.lucinava amb el que em deien peró tampoc ho trobava estrany veien com es comporten alguns joves. Després he visionat algunes imatges per el youtube i el que em resulta impresionant es pensar quina mena de pares tenen.
I veien la mica que he vist no es gens d'estranyar, com deia la meva mare "de tal palo tal astilla".
I es que em perdut el nord i quansevol altre direcció, quasi be ningú sap el sentit de les paraules: respecte, educació, sentit moral, valors humans.
Els meus professors que mes recordo eren: Don Gonzalo, Don Ramón, Don Dionisio, etc... Anteriors a ells vaig tenir: Sor Juana, Sor Catalina, etc...
Vaig pasar del Sor, perque eren monjes, al Don perque era una academia de nom Lope de Vega.
Al seu nom ja ho diu tot: "cultura". Quins temps aquells, peró aprenies, ja ho crec que aprenies i si no a casa et posaven a treballar i llestos!
Que li ha pasat a la meva generació que no ha sabut transmetre els valors als seus fills? perque tenir valors no está renyat amb la llibertat personal de pensar i actuar. Una cosa em van ensenyar els meus pares: que si em renyaben a l'escola seria perque alguna cosa habia fet jo.
Ara molts pares defensen als seus fills sense mesura fins convertir-los en petits grans tirans i uns maladucats.
L'educació a l'escola ha baixat peró l'educació a casa ha desaperegut.
Probablement no ens van agradar moltes de les coses viscudes llavors i fins i tot a mes d'un el va traumatitzar, ho dedueixo perque permeten als fills fer coses que no els correspon per edat.
Moltes noies d'avui en dia, i perdoneu l'expresió, semblen "putones berbeneros" i alguns nois semblen trets del barri mes "arrabalero" d'una pel.licula de mariners.
Hi ha una pel.licula Cara a cara, que el dolent li diu a la noia adolescent: si vas por la calle vestida como una bruja no te estrañe que se te quieran meter dentro los demonios.
L'insult es a la boca la 1ª paraula i alhora de tenir una conversa s'uitilitzen, el que en deiem llavors, muletas a tothora. Les muletas son paraules que surten cada pocs segons per suplir un altra que no coneixem o que omplen una frase perque no sabem que dir, o com expresar-nos, com ara "tio" o "tia" o "pues vale" o "que fuerte, que fuerte", etc...
Veure una adolescent tirada al llit i donan patades com una nena petita enrabiada per que no es vol posar un pantaló curt, es tan trist, infantil i inmadur ...que em sembla surrealista.
I haig de dir que aquets que fan de professors son tous, "molt tous", res que veure en l'época.
Don Gonzalo era tot un expert en llançar el borrador "i sense mirar" (que sempre l'encertava) al cap d'un alumne perque estaba xerrant amb un company a hores de clase.
Les màximes: 1) No facis a ningú el que no t'agradaria que et fecin o 2) La teva llibertat s'acaba quant et fiques en la llibertat d'un altre. Son coses en les que ningú pensa ni te presents.
Avui en dia els altres importen poc, per no dir gens. El que está en boga es 1er jo, despres jo i sempre jo ...i si sobre alguna cosa tambe per mi.
Que trist.
dilluns, 5 / octubre / 2009
SAMBA-K-TUMBA
.....Samba-K-Tumba és un grup de batucada nascut a barcelona afiliat a tres tipos de barris, els quals són: sant antoni, poble sec i gótic, i vincles amb d..altres arreu de Barcelona. Això possibilita el poguer participar de les festes majors i d..altres que s..organitzen dins d..aquests barris.....
Així comença la seva presentació aquest grup de batucada i quansevol que no els coneixi dirá "goita que be", un altre cosa es el que opinem altres. No es que estigui afiliat a altres barris simplement, es que es dediquen a "xafar" a les entitats que primer els van rebre amb els braços oberts. Aquest grup es com una sangonera que xucla el que pot del que es posa devant seu per nodrir-se i despres escup el que li fa nosa.
De fet segueixen les indicacions del nou lider, que a més em consta que ara que els te al punt de mira de bastanta gent, sembla que aviat els deixará.....deixará mes penjats que a un xoriço!
Os explico:
San Antoni está organitzant una trobada de tabalers per la propera Festa Major i aquest grup de batucada també fa el mateix per el "mateix dia". No te gaire sentit fer la mateixa activitat el mateix dia que un altre, per que t'arrisques a no tenir prou públic, peró també podriem pensar que la idea surt d'una ment malsana que es creu ser "el millor del món mundial" i que fent-ho xafa l'activitat de l'entitat que primer el va acollir. D'aixó jo en dic tenir "mala llet".
Poble Sec, tot i no ser el domicili fiscal d'aquesta entitat, va acollir per companyaris-me a l'entitat fins descobrir que aquest companyaris-me era inexistent. Com a bulgar sangonera a absorvit els mùsics d'un altra entitat i el favor del Centre Civic (gràcies als tabalers del barri) en questió per tenir un lloc per assajar. D'aixó tambe en dic tenir "mala llet".
Congrés, aquest es un barri tranquil on un grup de joves van pensar en crear una entitat de cultura tradicional popular vinculada al món del foc. Quant el lider en questió es va assebantar que era molt viable que aquets joves tinguesin moltes fecilitats per part del barri fins al punt de tenir un local cedit per les seves activitats, rápid com un llamp va dirigir cap allá els seus tantacles i en un "vist i no vist" es va instalar amb el "seu" grup de batucada. El seu argument?..."que qui no corre vola"......i mai mes ven dit!.
Per el mateix torno a opinar que "realment tenen mala llet".
Em pregunto quin es pla que deuent estar tramant actualment al barri del Clot, per que em consta que ja han fet les seves primeres pases.
Que trist viure com un tauró a l'espectativa de trobar una bona mossegada sense cap escrúpul ni cap remordiment.
Ara que ja ho diu el refrener....."a todo cerdo le llega su San Martin".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


