Invocació de la Nit de Bruixes

Aquesta és una nit de bruixes, per tant és una nit de dones, dones rebels, ni putes ni submises. La història ha titllat de bruixes a totes les dones que no s’han deixat ni mantenir, ni manipular, ni domesticar per un home. Bruixes són totes aquelles dones que es van atrevir a apropar-se a la lectura, l’escriptura i el coneixement. Qualsevol dona “diferent” era, és o serà un bruixa. Si tenien una taca a la pell, si el seu cabell era panotxa, si el seu caminar era sensual, si els seus ulls ametllats mostraven saviesa. Bruixa és la dona que li planta cara a un marit masclista, a un encarregat prepotent, a un càrrec superior en categoria (que no vol dir en coneixement). Bruixa és la dona, amiga de la parella, que li diu cau d’orella: “vols dir que aquest noi et convé? “ I que bruixa és aquella dona que no vol ser mare com les altres. I la història és plena de bruixes, bones i dolentes. Bruixes sovint lletges, egoistes, soles, remenant una cassola. Bruixes guapes, sensuals, perillosament endimoniades. Moltes van ser cremades a una foguera i moltes, moltes, han estat i estant esclavitzades, condemnades a servir. I és que és senzill esclavitzar a una dona sota l’amenaça de l’amor. Per amor als fills, per l’amor al marit, als pares, als germans, a les amigues. A les dones sempre se’ls exigeix respecte i sempre han de romandre sota l’autoritat d’un pare, d’un germà, etc... Curiosament ells, “els salvadors”, sempre són “ELLS”. Ells són herois, són nobles, són la imatge del bé establert i sempre és masculí. Sort que, de vegades, entre “ells” també s’han amagat molts bruixots. Però no ens enganyem i tampoc deixem que ens enganyin, que la vida és molt avorrida sense una bruixa o un bruixot al costat. Que aquests que sempre presumeixen de dur una vida exemplar em consta que sovint han buscat una bruixa d’amagat i que aquestes que llueixen i presumeixen de santedat molt sovint han somiat amb un bruixot ben plantat. El que avui seria una reunió d’amigues, la història ho qualificava d’Akelarre i si un home compartia la festa , aleshores, era un boc, però fins i tot aquí li donaven importància perquè no era un boc qualsevol, no, era un bon Mascle Cabró i fins i tot el mateix diable que controla les tenebres. Ai aquets homes! Així doncs veiem com els diables, l’infern, les bruixes i els bruixots van plegats i,amb ells, els Akelarres, la festa, la gresca.....serà per això que m’agraden tant i aquí i ara sóc la seva presidenta. VINGA DONES QUE AVUI ÉS LA NOSTRA NIT! VINGA BRUIXES I BRUIXOTS TREIEU DEL VOSTRE ARMARI EL BARRET QUE US IDENTIFICA I LA RESTA NO AMAGUEU MES LES BANYES I SORTIM DE GRESCA! Margarida Arregui i Mulet