Trobarem a faltar el teu somriure, dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del cami. El teu front duu la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs i el vestit amarat de rosada, és vermell com el riu de la vall. Quant arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor que ara guarda pena tan amarga del teu comiat. Descança en pau. 30 de Maig de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada