SOBRE LA MORT
…ara voldríem preguntar-te sobre la Mort.
I ell digué:
Vosaltres voldríeu saber el secret de la mort.
Com podríeu trobar-lo, però, si no el cerqueu al mateix cor de la vida?
Els ducs, que tenen una vista limitada a la nit, són cecs durant el dia i no poden descobrir el secret de la llum.
Si veritablement voleu comprendre l’esperit de la mort, obriu el vostre cor de bat a bat a la realitat de la vida.
Car la vida i la mort són una sola cosa , com ho són la platja i el mar.
En el fons de les vostres esperances i desigs resideix el vostre silenciós coneixement del mes enllà.
I així com la llavor somnia sota la neu, el vostre cor somnia la primavera.
Creieu en els somnis, car en ells s’amaga la porta de l’eternitat.
La vostre temença de la mort és semblant al tremolor del pastor que roman quiet al davant del rei quant el rei li posa la mà damunt per honorar-lo.
Per més que tremoli, no se sentirà joiós el pastor d’ésser assenyalat per el rei , sense deixar, però, de sentir-se conscient del seu tremolor?
I què és la mort, sinó romandre nu al mig del vent i fondre’s en el sol?
I què és deixar de respirar, sinó alliberar la respiració del seu incessant vaivé perquè pugui enlairar-se i expandir-se i cercar Déu sense destorbs?
Només cantareu de veritat quan haureu begut del riu del silenci.
I quant haureu assolit el cim de la muntanya, serà quant començareu a ascendir.
I quant la terra hagi reclamat els vostres membres, serà quant realment dansareu.
Kahlil Gibran
