mon bagheera

RECUPEREM LA WEB DE DIABLES

2011-08-10T14:52:00.000-07:00

Hola gent , ja fa uns messosque la web de la colla funciona amb una cara neta i maquillada, jeje
Entreu a veure com ens va anar el correfoc de Festa Major 2011 amb la participació del Mascle Cabró i l Diablessa vinguts del l'infern per un acte tan especial.
Des de aquest espai donem les gràcies als diables fundadors de la colla que van participar en el nostre correfoc conmemoratiu del 25é aniversari, com a diables del poble Sec.

Salut i foc,

ENTREU: www.diablesdelpoblesec.org

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

2010-12-25T02:47:00.000-08:00

No solo se trata de aforo

2010-10-21T00:41:00.000-07:00

Un article que dona que pensar i que que ens provoca una pregunta.
Realment els nostres polítics estan fent els deures com cal?

El problema no es cuántos musulmanes van a la mezquita leridana, sino qué escuchan.
Pilar Rahola ( 22/09/2010 )

Para los que seguimos el fenómeno del islamismo radical desde hace años, lo más descorazonador es tener la convicción de que nos equivocamos siempre de pregunta. En el caso de Abdelwahab Houzi, el fanático imán que dirige la mezquita Ibn Hazn de Lleida y que intenta imponer una federación de mezquitas salafistas en toda Catalunya, la cuestión no trata, solamente, de aforos y seguridad. Es decir, el alcalde Àngel Ros tiene razón cuando no permite que mil personas vayan a un local de rezo donde sólo caben unas 200, y como administrador de la ciudad debe velar por el cumplimiento de las leyes. Pero más allá de sus atribuciones, que son lógicamente limitadas, el problema global no es cuántos musulmanes van a la mezquita de la calle Nord de Lleida, sino lo que van a escuchar. La cuestión central no es el dónde, sino el quién y el qué. Sobre el quién y el qué, en el caso del imán de Lleida Abdelwahab Houzi, sabemos bastantes cosas, por ejemplo, que está acusado de poligamia, que se negó a ser entrevistado por una mujer maquillada, que está a favor del burka, que predica el wahabismo más radical alentando el odio a Occidente y que los servicios de inteligencia le consideran el responsable de la creación de una policía religiosa, que presiona los locales regentados por musulmanes y controla los hábitos de toda la comunidad.Por supuesto, está a favor de un gobierno islámico paralelo a las leyes de nuestra sociedad, cree en la conquista del mundo en favor de la umma y está en contra de los derechos de la mujer. Es, en todos los aspectos, un fascista, sólo que al fascismo de corte islámico le llamamos fundamentalismo. Este hombre que viaja a menudo a Arabia Saudí para recibir adoctrinamiento, está situado en el top ten del radicalismo en España, según el CNI.Y está a punto de conseguir el podio radical en toda Europa.....La pregunta, por tanto, no es dónde situaremos una mezquita para que los fieles vayan a rezar. La pregunta es si un radical, que fomenta el odio a los valores democráticos, que contamina el cerebro de los fieles usando el nombre de Dios para proyectar una ideología fanática y que es un ideólogo del wahabismo puede dirigir dicha mezquita. ¿Sólo una cuestión de aforo? Si sólo fuera una cuestión de aforo, estaríamos a la vuelta de la esquina. No. Se trata de la defensa de los valores fundamentales que nos aúnan como sociedad y permiten que musulmanes, cristianos, ateos y tutti quanti puedan vivir en convivencia.Resulta imposible entender que un batasuno no pueda dar un mitin y pueda hacer proclamas incendiarias, viernes a viernes, pero sí un fanático integrista.¿Qué estamos haciendo? Y, sobre todo, ¿qué deberíamos hacer? De entrada, lo más obvio: expulsarlo del país.Porque si no entendemos que un imán que fomenta el odio no es un hombre de Dios, sino un enemigo de la democracia, no entendemos nada.
PILAR RAHOLA

ORACIÓ

2010-10-21T00:21:00.000-07:00

"Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Cirera i Montilla
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens expremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2010 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!

Estalviant-nos la impaciència
i de viure sense INDEPENDÈNCIA!

Catalunya al Parlament britànic

2010-07-26T23:45:00.001-07:00

Hywel Williams, diputat del Parlament de Westminster pel Plaid Cymru gal·lès, ha presentat una moció de suport a Catalunya a la cambra britànica. El text expressa "preocupació" per la vulneració de la "voluntat democràtica" dels catalans i els seus drets nacionals, així com del text estatutari aprovat l'any 2006, i recorda que "Catalunya és una nació". Apunta la moció també que la voluntat democràctica de Catalunya "s'ha vist sobrepassada" per un tribunal de Madrid, i per això expressa la seva "solidaritat amb la gent catalana". Finalment acaba desitjant que s'apliqui el text original de l'Estatut i demana "respecte" pel dret de decidir dels catalans pel que fa al seu futur. El diputat ha assegurat també que si les males relacions entre Catalunya i Espanya "continuen en un futur", sol·licitarà un debat a la cambra britànica amb la participació del ministre d'Afers Exteriors britànic.

Segons Williams "el líder del meu partit, els meus col·legues i jo mateix estarem sempre preparats per deixar clara la nostra opinió i pressionar el govern del Regne Unit a adoptar una posició". Així, el diputat gal·lès creu que el govern britànic es posaria "probablement" de costat del govern espanyol "perquè té una llarga i poc gloriosa tradició" de posar-se al costat "de grans nacions, centarlistes, que respecten poc petites nacions com Catalunya, Gal·les o Escòcia". Tot amb tot, Williams va admetre que ni el govern britànic ni cap institució del Regne Unit no s'han qüestionat mai que Gal·les sigui una nació.

El text també destaca la manifestació "d'un milió de persones" del 10 de juliol a Barcelona, una marxa que qualifica de "remarcable" i "magnífica" pels interessos de les nacions sense estat. Williams ha tingut també paraules d'agraïment cap a la Generalitat de Catalunya, ja que va fer d'intermediària amb Londres quan es tramitava la llei lingüística gal·lesa. De fet ha considerat la intervenció del govern català en l'afer com a "un veritable punt d'inflexió".

Vull separar-me

2010-07-26T23:43:00.001-07:00

Vull separar-me
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur.
Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs?
Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
Mateu Ciurana

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/193273-vull-separar-me.html

LA ROSA DEL PARAL.LEL

2010-07-22T05:26:00.000-07:00

Les hores de feina i creació d'un vestit nou per la reina de la casa :DDDDD

AVANS

ARA
...LES MILLORS!

BURKA

2010-07-22T00:48:00.000-07:00

Doncs no, no m'agrada el burka. Només está fet per anul.lar la persona que hi ha a sota. Em recorda aquelles fundes per les gavies del ocells que s'els hi possa al vespre...justament per que callin, per que desapareixin. Potser es un ocell preciós, que te un cant maravellós, peró li poses la funda i desapareix.
Com parles a qui no li veus la cara? no saps si está feliç, trist, dolgut, emprenyat...simplement no hi es. Es una dona, un home? no saps qui hi ha sota.

Quant es te un cultura i costums tans diferents a la resta del món, per que un marxa a viure a un país com el nostre tant estrany?. Sempre he sentit a dir: "allá donde fueres, haz lo que vieres".
Quant anem al seu pais, a les dones ens obliguen a tapar-nos i aqui encanvi ens exigeixen fer la seva ¿?

Posats a fer, podriem tambe deixar que els sadomasoquistes portin a la seva parella lligats del coll amb un colleret de gos per el carrer. Per ells es la seva costum i fins i tot potser la seva religió i no per aixó ho permet-te’m, per que ens sembla cruel i degradant i moltes coses mes. Per que doncs em de permetre el burka?
Per mi es el mateix.

Raó no n'hi falta....

2010-07-11T22:39:00.000-07:00

A.P.Reverte (El Semanal)

Cada vez que doy un paseo veo más tiendas cerradas. Algunas, las de toda la vida, habían sobrevivido a guerras y conmociones diversas. Eran parte del paisaje.
De pronto, el escaparate vacío, el rótulo desaparecido de la fachada, me dejan aturdido, como ocurre con las muertes súbitas o las desgracias inesperadas.
Es una sensación de pérdida irreparable, aunque sólo haya echado vistazos al escaparate, sin entrar nunca.
Otras de esas tiendas son negocios recientes: comercios abiertos hace un par de años, e incluso pocos meses; primero, los trabajos que precedían a la apertura, y después la inauguración, todo flamante, dueños y dependientes a la expectativa, esperanzados.
Ahora paso por delante y advierto que los cristales están cubiertos y la puerta cerrada.
Y me estremezco contagiado de la desilusión, la derrota que trasmite ese triste cartel pegado al cristal con las palabras /se alquila/o /se traspasa.
En lo que va de año, la relación es como de una lista de bajas después de un combate sangriento. Entre las que conozco hay una parafarmacia, dos tiendas de complementos, una de música clásica, una estupenda tienda de vinos, una ferretería, una tienda de historietas, tres de regalos, dos de muebles, cuatro anticuarios, una librería, dos buenas panaderías, una galería de arte, una sombrerería, una mercería e innumerables tiendas de ropa.
También -ésa fue un golpe duro, por lo simbólico- una juguetería grande y bien surtida. Me gustaba entrar en ella, recobrando la vieja sensación que, quienes fuimos niños cuando no había televisión, ni videoconsola, ni nos habíamos vuelto todos -críos incluidos- completamente cibergilipollas, conservamos del tiempo en que una juguetería con sus muñecas, trenes, soldados, escopetas, cocinitas, caballos de cartón, disfraces de torero y juegos reunidos Geyper, era el lugar más fascinante del mundo.
Ahora hablamos de crisis cada día. Hasta los putos políticos y las putas políticas, que no es lo mismo que políticas putas, ahórrenme las putas cartas, lo hacen con la misma impavidez con que antes afirmaban lo contrario. En todo caso, una cosa es manejar estadísticas; y otra, pisar la calle y haber conocido esas tiendas una por una, recordando los rostros de propietarios y dependientes, su desasosiego en los últimos tiempos, la esperanza, menor cada día, de que alguien se parase ante el escaparate, se animara y entrase a comprar, sabiendo que de ese acto dependían el bienestar, el futuro, la familia.
Haber presenciado tanta angustia diaria, la ausencia de clientes, el miedo a que tal o cual crédito no llegara, o a no tener con qué pagarlo. El saberse condenados y sin esperanza mientras, en las tiendas desiertas que con tanta ilusión abrieron, languidecían su trabajo y sus ahorros. Morían tantos sueños.
Eso es lo peor, a mi juicio.. Lo imperdonable. Todas esas ilusiones deshechas, trituradas por políticos golfos y sindicalistas sobornados que todavía hablan de /clase empresarial/ como si todos los empresarios españoles tuvieran yate en Cerdeña y cuenta en las islas Caimán. Ignorando las ilusiones deshechas de tanta gente con ideas y fuerza, que arriesgó, peleó para salir adelante, y se vio arrastrada sin remedio por la tragedia económica de los últimos tiempos y también por la irresponsabilidad criminal de quienes tuvieron la obligación de prevenirlo y no quisieron, y ahora tienen el deber de solucionarlo, pero ni pueden ni saben.
De esa gentuza encantada consigo misma que no sólo carece de eficacia y voluntad, sino que sigue impasible como don Tancredo, procurando ni parpadear ante los cuernos del toro que corretea llevándose a todo cristo por delante.
Un Gobierno cínico, demagogo, embustero hasta el disparate. Sentenciándonos, entre unos y otros, a ser un país sin tejido industrial ni empresarial, sin clase media, condenado al dinero negro, al subsidio laboral con trabajo paralelo encubierto y a la economía clandestina. Con mucho Berlusconi en el horizonte.
Un rebaño analfabeto, sumiso, de albañiles, putas y camareros, donde los únicos que de verdad van a estar a gusto, sinvergüenzas aparte, serán los jubilados guiris, los mafiosos nacionales e importados, y los hooligans de viaje y tres noches de hotel, borrachera y vómito incluidos, por veinticinco euros.
Para entonces, los responsables del desastre se habrán retirado confortablemente al cobijo de sus partidos, de sus varios sueldos oficiales, de sus pingües jubilaciones por los servicios prestados a sí mismos.
A dar conferencias a Nueva York sobre cómo nos reventaron a todos, dejando el paisaje lleno de tiendas cerradas y de vidas con el rótulo /se traspasa./ Así que malditos sean su sangre y todos sus muertos.
En otros tiempos, al menos tenías la esperanza de verlos colgados de una farola.

SOMNIEM

2010-07-09T04:33:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=j3o4ckCrEnA

Aquesta es l'adressa del vídeo que tot i que molta gent diu que es impossible no veure'l, jo nomes l'he trobat i de casualitat al facebook. Potser es que estic ocupada fent un munt de coses i no tinc temps a perdre mirant la televisió. Tampoc escolto la ràdio ja que desde la feina no m'es possible i quant tinc minuts entro al facebook o al blog.
La questió es que demá em d'anar a la MANI ¿? aniré per alló del "per si de cas" peró tambe una miqueta a contracor. Que per qué a contracor? pq aquets polítics no son bons, no saben fer be la feina ni lluitar per nosaltres com ens mareixem...tot i que tambe diuent que "tot poble te el gobern que es mareix".

No soc independentista de mena, tampoc soc espanyola de mena, només soc catalana i m'emprenya que es fiquin uns en les nostres coses i m'emprenya que els nostres no defensin com cal "lo nostre". Cosa que em fa dubtar si el nostre gobern de la Generalitat seria capaç de governar com cal en cas de ser independents. Doncs per posar un exemple minim i potser direu incomparable.....mes igual....No ha estat un bon traspas de "policia nacional" a "mossos d'esquadra" . Personalment opino que aquest canvi ha portat mes represió i un comportament digne dels anys en que jo era molt joveneta.
Que pasaria si fosim indepents. Com idea "boníssima", a la pràctica potser no tant per que ...del dicho al hecho hay mucho trecho.
Vaja que no m'ho crec. Aquella il.lusió del 76 quant vam sortir al carrer amb la sanyera ha perdut molta força, molta. Que hi farem!

JA ES PRIMAVERA

2010-03-23T09:08:00.001-07:00

Però fa quatre dies Barna estava aixì:

Pl. Cardenal Cicognani

casa meva

Els terrats al Poble Sec

La Torre de l'Esglesia de Sta. Madrona

QUI BE ESCOLTA BE RESPON

2010-03-21T14:32:00.000-07:00

Mai m'agradat fer safareig i menys encara en públic, però quant no val com a única opció la personal sinó que pesa la del grup i un ha de ser la veu, agradi o no la veu es posa. Això es el que he viscut fa pocs dies.

Queda, com es d'esperar, en l'aire el retruc de les veus i la olor de la sang de les ferides que caldrà esperar que cicatritzin.

Però no ens em d'enganyar ja que quant unes veus parlen de coses gens agradables mai ho fan de gust, son conscients que tindrà conseqüències i no es fa per el plaer del joc brut, si no per que agradi o no de vegades hi ha coses que s'han de dir malgrat les conseqüències.

Desprès dels fets, un intenta suavitzar la situació que no ha estat agradable per absolutament ningú per que es conscient que de retruc la resta del grup també es sent agradi't i no tenen cap culpa, es a ells a qui s'estén la má però per educació es fa al líder del grup i això provoca un altre mal entès....doncs lògicament les ferides no permeten veure amb claredat.

Les persones com a tal no som perfectes, per tant fem i farem coses encertades i altres errònies. Tot i així seguiré treballant amb la millor intenció de fer-ho lo millor possible i soc molt i molt conscient que a partir d'ara estaré al punt de mira de molta gent, es el preu que es paga.

Esperaré que el vent no bufi tant fort, que es calmi la tempesta i que no hi hagi altres amb voluntat de posar pals a les rodes.

LA DIGNITAT D'ESPANYA

2009-11-27T01:32:00.000-08:00

L'article del Periodico d'avui es magistral:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=665498

llegiu tambe els articles rel.lacionats que no tenen desperdici.
Des de aquest espai fel.licito a tots els diaris que en el dia d'ahir van fer seu un mateix escrit parlant de la dignitat de Catalunya i tots els que després s'han adherit.
Esperem que Espanya i el TC per una vegada no segueixin criteris de partit i siguin justus, encara que nomes sigui per una vegada.
Esclar que despres vindria l'altre part difìcil i es complir la paraula donada.
Espanya sempre ha tingut una visió de Catalunya , diguem-ne diferent de la resta, som com el fill no dessitjat i alhora envejat . Una rel.lació d'amor/odi.
I quant dic Espanya no em refereixo als espanyols en general, com ja seveu.
Tot, tot es limita sempre a una secció, un apartat, un reducte.....

El PP s'ha dedicat a fer una sistemàtica publicitat negativa de Catalunya i tots sabem perquè, per que en el fons som el fill dessitjat i com aquest fill no vota PP doncs l'estripa i el reventa, perque igual que un pare mancat de dialeg li diu al fill: "..doncs si no entres amb raó ho farás per collons.." el PP ha fet al mateix. I passa que les coses ja no funcionen així, ja no som uns nens, tenim treinta anys de democràcia i volem juguines noves, mes modernes, mes ecologiques i mes eficients, amb les puguem jugar tots i no només uns quants.

QUE PODEM DIR SOBRE LES GUERRES.....

2009-11-11T01:02:00.000-08:00

CANÇO SENSE NOM

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?
-------------------
EL NEN D'HIROSHIMA

Per tot arreu us vaig cridant,

però ningú no em pot sentir,

i quan us parlo no em veieu,

perquè sóc mort, perquè sóc mort.

Tenia set anys quan vaig morira Hiroshima,

fa molt temps.Encara tinc aquells set anys,

quan els nens morenno creixen més.

Tot el meu cos es va cremar,

amb els ulls cecs em vaig desfer,

tots els meus ossos es van fer pols;

després, el vent s’ho va emportar.

Dolços no en vull, no em cal el pa,

no vull arròs, fruites tampoc,

jo no demano res per mi

perquè sóc mort, perquè sóc mort.

El que us demano és que ara lluiteu,

però per la pau, però per la pau,

per tal que els nens de tot el món

puguin créixer, viure i jugar

----------------------------

EL SOLDAT UNIVERSAL

Es alt, es baix,
es gras o prim,
lluita amb missils
o a cops de roc.
Pot tenir el seus 5o anys
o tenir-ne sols 17
será soldat durant mil anys.

Es catolic, es ateu,

es indú o es jueu....

NO AL PRESTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

2009-11-09T07:50:00.000-08:00

Se pretende obligar a las bibliotecas públicas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para 'resarcir' a los autores. Mientras la gente de a pie apenas llega a fin de mes, los ya millonarios se forran a cuenta nuestra.
No consientas tamaño atentado contra la cultura y pasa este mensaje a todos tus amigos.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:
La SGA (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.. Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA
Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos.Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May. Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos.Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas.Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos:algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro. Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.
Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque: a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.
Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura? Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos?Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europamercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra. Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!
José Luis Sampedro
Si estas de acuerdo, pásalo.
Por el placer de la lectura

AIXI EM VAN VEURE A LA MERCÉ 09

2009-11-05T15:01:00.001-08:00

ASTROLOGIA CELTA

2009-10-30T05:43:00.000-07:00

Segons l'astrologia celta aquest es l'arbre que em correspon i aquesta es la meva deficinició segons la meva data de neixament:

ARBOL HORNBEAM (el Buen Gusto) - de una belleza muy fresca, se preocupa por su apariencia y su condición económica, de buen gusto, no es egoísta, vive de la forma más cómoda posible de manera razonable y disciplinada, busca bondad y conocimiento en una pareja emotiva, sueña con amantes inusuales, a menudo es feliz con sus sentimientos, desconfía de la mayoría de las personas, nunca está segura de sus decisiones, muy concienzuda.

IMPRESIONANT!

EL QUIMET S'EN VA A EUSKADI

2009-10-20T04:29:00.001-07:00

El Quimet ha estat el cap de setmana a Euskadi amb els castellers del Poble Sec i com podeu comprobar els que el coneixeu...es posi la roba que es posi "tot l'hi escau", ja no diguem si a sobre es posa blau, com diu el refrener: "si res t'escau posat'hi blau". Doncs al Quimet no li cal perque tot l'hi senta be.

MALTRACTE A HUMANS EN ELS CASTELLERS?

2009-09-28T04:15:00.000-07:00

I aqui va un altre noticia d'aquestes que només es donen a la "nostre" Espanya:
http://www.20minutos.es/noticia/525113/0/fiestas/maltrato/animal/

Es comparable al maltracte als braus amb els castellers? Potser es que a els braus avans d'anar a la festa "taurina" els hi pregunten si volen anar a que els maltractin una mica, només una mica tot i que sempre el brau acavi mort.

"SPAIN IS DIFERENT"

I LA FAMILIA IGUAL CREIX QUE ENCONGEIX

2009-09-21T15:49:00.000-07:00

Si no fa gaire ens alegravem de que la familia es feia mes gran, ara ens entristim per que no respon.
Com es possible que retrobis un germá perdut i després no encari un problema de front, com adults que som?
Quina llástima perdre una rel.lació acabada de néixer i amb un futur que prometia per una bejenada com és no saber donar la cara i afrontar la responsabilitat d'una cituació que els altres no han buscat.
Em sap greu per el meu cunyat i els seus germans, inclós el recient estrenat. I es que quant arrivem a certa edat ja no tolarem les actituds d'adolescent en un home adult. Un ja no está per bejanades i menys encara per cituacions "estil Almodovar".
Potser a les pelis queden be, peró a la vida real ens superen.
Esperem que un adult es comporti com a tal o sigui, amb respecte, responsabilitat i sinceritat.
El món no s'acaba per anar amb la veritat per endevant, peró si s'acaba quant amagem el cap sota l'ala i fem veure que....no se, no entenc, no m'ho esperava...o un silenci per resposta.

Llástima!

BAGHEERA

2009-08-16T16:53:00.000-07:00

I LA FAMILIA CREIX !

2009-07-23T05:09:00.000-07:00

Doncs si, la familia creix, ja tinc un cunyat nou i un nebot.

Aqui va una imatje dels homes de la familia "Tres".

50 ANYS

2009-06-19T06:31:00.000-07:00

Ahir tenia 16 anys i un amor estrenat, ara perdut a l'Ecuador.
Ahir tenia 20 anys i un marit recient estrenat, ara perdut a l'Argentina.
Ahir tenia 22 anys i un cos que s'estremia mentres les llàgrimes m'ofegaven i el ventre es partia per donar a llum el Marc, el meu primer fill. Ara te 27 anys, perdut en un món que no acabo d'entendre.
Ahir tenia 24 anys, la soletat m'oprimia, nomes volia morir-me i eren les manetes del Marc les que m'enpentaven a viure i els seus bracets el que m'abraçaven per aferrar-me a la terra.
Ahir tenia 28 anys i la vida em regalaba al Jaume i una segona oportunitat de ser feliç.
Ahir tenia 32 anys quant el cos es tornava una revolta de vida que empenyia amb fúria un altre fill per abraçar i estimar, el Roger.
Avui amb 50 anys tot plegat es un cami que tot i ser llarg ha passat com un alè. Les llàgrimes dels parts (naturals), de la buidor, de la pèrdua del pare, encara son a les galtes, peró perdura el somriure de les alegries, del amor, dels petons, les abraçades, dels orgasmes de la vida.
Os estimo a tots, sou part del cami.
Un cami que tot just arriva a un revolt que no se encara a on em porta i que em plau fer amb la vostra companyia.
Penso seguir disfrutant de cada pedreta, cada bassal d'aigua, cada arbre que doni la seva hombra i de cada raig de sol, cop de vent , pluja o estel que em faci de guia.

nem a destruir llibres...

2009-06-14T16:12:00.000-07:00

Ja savem que un llibre sempre es molt millor que una pel.licula, peró avegades la pel.licula (poques vegades) respecte al màxim el llibre i sen surt amb éxit.

Un exemple ha estat Harry Potter.

No va ser així quant van estrenar "El capitan Alatriste", va ser un desastre, pitjor va ser quan van fer un estreno de la serie del genet de drac, i ara sembla que aquets americans volen tornar a fer un altre desastre amb Cor de Tinta.

Si algú no ha llegit els llibres: Cor de Tinta, Sang de tinta i Mort de tinta, us els recomano. La escriptora demostra amb aquestes histories que estima els llibres i fa que tambe els estimis. Aconsegueix endinsar-te a dins de les histories i estimis i odiis els personatges bon i dolents com si fosis un nen que quant va per primer cop al cinema cridi a tot pulmó al personatge estimat...Comte que ve el dolent!

He vist els dos curts que circulen per internet i he vist amb horror que en una sola pel.licula han enlleçat tres llibres de bones dimensions. Quin horror!

Com sempre volen enganyar al public amb un titoll d´éxit per fer tot el taquillatje possible d'una atacada i sense matar-se gaire, fan un poti-poti del que mes els agrada i Voilá! ja tenim una merda nova al mercat.

No pagare una entrada per veure aixó.

PERO QUE ES AIXO?

2009-03-19T05:52:00.000-07:00

Si llegim els titulars d’aquest mati veurem coses com ara:
· El rector de la UB crida els mossos per desallotjar 53 estudiants que ocupaven el rectorat des de feia quatre mesos.
· Governs i oenagés acusen el Papa de minar les campanyes contra la sida.
· Els sindicats intenten aturar avui l’ensenyament públic català.
· Els sindicats de Seat preveuen un si a la congelació dels salaris.
· Montilla amenaça ara de no firmar l’acord de finançament.
· La patronal dels clubs de cites acusarà els policies subornats....

Senyors mai a l’historia d’aquest país la policia havia entrat a una universitat, mai. I el propi rector es que ho demana. Em quedo sense paraules perquè tot seguit em de recordar que el polític responsable dels mossos pertanyen a un partit d’esquerres i ecologista que ell mateix a la seva època d’estudiant segur es va refugiar mes d’un cop a la UB , les estomacades sempre succeïen al carrer i la uni era terra lliure.

El Pla de Bolognia nomes esta a favor de qui te diners, ara no nomes estarem endeutats amb un banc quant comprem un pis ja ho estarem als 18 si volem estudiar una carrera. El govern que ja ens cobra en els nostres impostos i també a l’hora de matricular els nostres fills uns preus molt elevats no te prou, diu que ens em d’equiparar a la resta d’Europa, però s’oblida d’equiparar els sous. En aquest país nomes equiparen aquells temes dels quals ells poden treure benefici . Cada cop estem mes escanyats i mes vigilats i cada cop ens prohibeixen mes fins i tot el dret de pensar. Doncs les carreres de lletres van desapareixen.

La violència desmesurada d’ahir per part dels mossos ens retorna a la època mes fosca de la dictadura i també a la frase..... “vencereis pero no convencereis”.

Tinc d'explicar-l'hi al meu fill que no podra fer la carrera de Filosofia perque la treuen i que tampoc pensi en fer un altre carrera perque no podre pagar-la, que es millor que es tregui un ofici i sobre tot que no pensi tant, perque es perillós?

De les altres noticies que podem dir, que se’ns esta podrint el mon. Els mes poderosos mai tenen prou son com un cuc de la “solitària” que s’alimenta del poble incansablement.

I el Papa, ai el Papa, que podem dir d’un inquisidor, millor no dir res. Tothom, fins i tot ell tindrà el seu judici final si creiem en Deu.

“Poderoso caballero es don, din, do, do, don, din, don, es don dinero”
Madre, yo al oro me humillo, él es mi amante y mi amado, pues de puro enamorado de continuo anda amarillo. Que pues doblón o sencillo hace todo cuanto quiero, poderoso caballeroes don Dinero.

Nace en las Indias honrado, donde el mundo le acompaña; viene a morir en España, y es en Génova enterrado. Y pues quien le trae al lado es hermoso, aunque sea fiero, poderoso caballeroes don Dinero.

Es galán, y es como un oro: tiene quebrado el color; persona de gran valor, tan cristiano como moro; que pues da y quita el decoro y quebranta cualquier fuero, poderoso caballeroes don dinero.

Son sus padres principales, y es de nobles descendiente, porque en las venas de Oriente todas las sangres son reales. Y pues es quien hace iguales al duque y al ganadero, poderoso caballero es don Dinero.

Por importar en los tratos y dar tan buenos consejos en las casas de los viejos gatos le guardan de gatos; y, pues él rompe recatos y ablanda al juez más severo, poderoso caballero es don dinero.

Nunca vi damas ingratas a su gusto y afición, que a las caras de un doblón hacen sus caras baratas; y pues hace las bravatas desde una bolsa de cuero, poderoso caballero es don dinero.

Francisco de Quevedo

Versió cantada de Paco Ibañez

un visionario

2009-03-05T14:54:00.000-08:00

HA MORT PEPE RUBIANES

2009-03-02T07:37:00.001-08:00

No erem amics i ni tant sols ens coneixiem peró he sentit la seva mort com si fos la d'un amic, un amic irrepetible i únic.
Quina llàstima no poder tornar a veuret i sentir-te.
Des de aqui un recull de les paraules amb qui si va compartir amistat:

Joan barril
...Però em preocupen els teus orfes, Pepe. ¿Qui dirà ara el que no ens atrevim a dir? En realitat no es tracta d'atreviment, sinó de lucidesa. La lucidesa que dóna la retorta i l'alambí als vapors destil.lats d'una realitat tèrbola. Parlaves del teu teatre com si fos un lloc d'entreteniment. I la gent reia, això és veritat. Però després, quan marxaven cap a casa o a fer l'última copa, aquella gent anava perdent el somriure i l'endemà entenien que, pensant que anaven al teu teatre havien anat a escoltar una lliçó de catedràtic. Avui la teva mort ha fet aflorar paraules d'elogi, precisament dels que tard o d'hora haurien estat alguna de les teves víctimes. Tu i ells descanseu en pau, ara. Tu, perquè sempre l'havies conegut. Ells, perquè saben que se t'han tret de sobre. Te'n vas havent-te menjat el món. Et vas quedar amb el millor i amb el més profund. I ells, els teus enemics, van tremolar, es van inflamar, van caure en la violència que tu els atribuïes. Has estat demiürg dels vençuts i desemmascarador dels vencedors. I quan et van voler fer fora a tu i a Lorca, els treballadors et van acollir en un dels enclavaments d'aquell Madrid del "no passaran". Et brillaven els ulls com el diamant, que no és una pedra preciosa pel seu valor sinó per la seva duresa...

Gemma tramullas
Pepe Rubianes s'havia definit en una ocasió com "un solitari que viu envoltat de gent", conseqüència directa d'haver anat per la vida a la seva bola, tal com ell diria, dedicant-se amb el mateix afany a fer riure, a col.laborar en projectes socials a l'Àfrica i a lluitar contra la dreta més recalcitrant.La intimitat envoltada d'expectació durant les dues hores de vetlla era un reflex del que va ser la seva vida. "No tenia carnet de conduir ni vestit de mudar --explicava Flavià--. Preferia el barri del Raval, tot i que podia haver viscut a Pedralbes. Ha viscut fent el que li sortia dels collons tota la vida i això només és a l'abast dels més grans".

Albert om

El dia de Nadal del 2006, quan encara no estava malalt, Pepe Rubianes va escriure des d'Etiòpia un poema sobre la mort: "Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa". El poema servia d'epíleg a un llibre de memòries que va titular Me voy. Un resum perfecte de la seva vida: Rubianes sempre se n'anava de tot i de tothom. Voler-lo lligar era començar-lo a perdre. En els últims temps, fins i tot se n'anava d'ell mateix. Per això els seus constants viatges a l'Àfrica, per oblidar-se de qui era Pepe Rubianes.Però ara que se n'ha anat definitivament, ara que ha emprès el seu últim viatge, descobrim que no és veritat que hagués de deixar el seu lloc a ningú. Pepe Rubianes és irreemplaçable. No n'hi ha dos com ell. Penjarem el seu uniforme teatral --camisa i pantaló negres-- a dalt de tot de l'olimp d'humoristes, lliurepensadors i franctiradors d'aquest país. I ell, que se n'anava de tot, es quedarà allà per sempre. Pots marxar tranquil, Pepe: tu has disfrutat molt de la vida, i nosaltres hem disfrutat molt de tu.Ah, i un avís per a l'Espanya més rància, per a l'Espanya que el va voler portar a judici: Rubianes podia marxar, però callar no callava mai. I ara tampoc ho farà. Et continuarem escoltant, Pepe.

Paco mir
Pepe nostre que estàs en el cel, recordat sigui el teu nom, vingui a nosaltres el teu geni, segueix fent la teva santa voluntat així en el cel com a la terra.Dóna'ns sempre el nostre riure de cada dia, perdona'ns si t'imitem, així com nosaltres també perdonem els qui ens imiten, no ens deixis caure en l'avorriment i del mal no ens deslliuris del tot. ¡Sarangangue!

Carles Flavià: 'T'estimo, i fins aviat'
La festa s'ha acabat. El públic, sobretot el dels Països Catalans, ha perdut el Rei del Riure, l'home que ens feia més feliços. Curiosament, Pepe era galaicocatalà, i es va convertir parlant en castellà en el gran defensor de la nostra terra.....

ASÍ ESTÁN LAS COSAS!

2009-02-11T02:50:00.000-08:00

Le envié a un amigo que vive en EE.UU. un email con una pregunta: ¿Por qué somos pobres los españoles?

Esta fue su respuesta desde EE.UU.:

Hola, cómo se ve que los árboles no te dejan ver el bosque... ¿Cómo puedes llamarte pobre, cuando eres capaz de pagar por un litro de gasolina más del triple de lo que pago yo? ¿Cuando te das el lujo de pagar tarifas de electricidad, de teléfono y móvil un 80% más caras de lo que me cuestan a mí? ¿Cómo puedes llamarte pobre cuando pagas comisiones por servicios bancarios y tarjetas de crédito el triple de lo que aquí nos cuestan, o cuando por un auto que a mi me cuesta 2.000 dólares ustedes pueden pagar el equivalente a 20.000 dólares? ¿Por qué ustedes sí pueden darse el gusto de regalarle 18.000 dólares al gobierno y nosotros no? ¡NO TE ENTIENDO!

Nosotros, los habitantes de Florida, somos pobres. Por eso el Gobierno Estatal, teniendo en cuenta nuestra precaria situación financiera, nos cobra sólo el 2% de IVA (más otro 4% que es Federal; total = 6%) Y no el 16% como a ustedes los ricos que viven en España. Además, son ustedes los que tienen "Impuestos de Lujo" como son los impuestos por gasolina y gas, por alcohol, cigarros, cigarrillos, cerveza, vinos, etc. que alcanza hasta el 320% del valor original, y otros como: Impuesto sobre la renta (impuesto sobre el sueldo), impuesto sobre automóviles nuevos, impuesto a los bienes personales, impuesto a los bienes de las empresas, impuesto por uso del automóvil (de circulación). Y dichoso que todavía os dais el lujo de pagar un 16% de IVA por estos impuestos, además de todos los trámites y pagos nacionales y municipales (tasas). Porque si ustedes no fueran ricos, ¿qué sentido tendría tener unos impuestos Nacionales, Autonómicos y Locales, de ese calibre? ¿POBRES?, ¿de dónde?

Un país que es capaz de cobrar el IMPUESTO A LAS GANANCIAS Y A LOS BIENES PERSONALES por adelantado (mediante retenciones) como España, necesariamente tiene que nadar en la abundancia, porque considera que los negocios de la nación y de todos sus habitantes siempre tendrán ganancias a pesar de saqueos y asaltos, mordidas, terremotos, sequía, invierno, corrupción, saqueo fiscal e inundaciones y por supuesto seguro que todos deben ganar muchísimo. Los pobres somos nosotros, los que vivimos en USA y que NO pagamos impuesto sobre la renta si ganamos menos de 3.000 dólares al mes por persona (más o menos 2.000 €). Vds. tienen además el IBI, impuestos de basuras, impuestos sobre el consumo de Agua, Gas y Electricidad. Y allí pagan seguridad privada en bancos, urbanizaciones, municipales, etc. mientras que nosotros nos conformamos con la pública. Allí hasta envían a los hijos a colegios privados, y mire si seremos pobres aquí en EE.UU., que las escuelas públicas nos prestan los libros de estudio previendo que no tenemos con qué comprarlos. A veces me asombra la riqueza de los españoles que piden un préstamo cualquiera, y son capaces de pagar el 8% mensual de intereses, como mínimo. No como aquí, que apenas llegamos al 8% anual (generalmente 7.8%), justamente porque NO estamos en condiciones de pagar más. Supongo que, como todo rico, tiene un auto y que está pagando un 8% ó 10% anual de seguro; si le sirve de información, yo pago sólo 245 dólares por año. Y como les sobra el dinero, ustedes si pueden efectuar pagos anuales en concepto de eso que ustedes llaman IMPUESTO DE CIRCULACION, (a parte de la ITV, zona verde, zona azul, aparcacoches forzosos, etc. mientras que acá nosotros no podemos darnos esos lujos y pagamos 15 dólares anuales por el STICKER sin importar qué modelo de auto conduzcas, pero claro, eso es para gente de recursos). ¡¡¡ ESO ES SER RICO!!!

Ser rico, es tener 86.000 concejales casi 9.000 alcaldes, 17 Presidentes de Autonomías, casi 1.600 parlamentarios autonómicos, 350 diputados en Cortes, 300 Senadores, 200 parlamentarios en Estrasburgo, una Casa Real, 20 Ministros y todos sus adláteres - paradójicamente a menor rango, mayor sueldo, hay alcaldes que ganan mas que el presidente del Gobierno -, todo esto para un país tan pequeño como el suyo. ¡¡¡ ESO ES SER RICO!!!

Vamos, se quedaron en ESPAÑA porque son RICOS. Somos los pobres como yo los que nos vinimos a probar suerte a otros lados. Bueno, le mando un abrazo y ahí luego me cuenta cómo les va con el nuevo presupuesto, lo que sí es seguro es que les aumentarán más los impuestos. Pero no se preocupen, que la inflación se los va a diluir. Pero bueno eso es lo de menos cuando se tiene el dinero para pagarlos. Y tengan por seguro que en el próximo discurso le van a dar un tremendo aplauso a su presidente. Además eso es lo que hay que pagar por vivir en la 8ª potencia mundial, el mejor lugar del mundo y tercero donde la gente se siente más feliz del planeta. Un saludo: Su pobre amigo inmigrante.

EL DIABLE UNA ESPÈCIE EN PERILL D'EXTINCIÓ

2008-12-02T05:02:00.000-08:00

Des de Europa ens marquen les lleis, les normes i les formes i des de aquí sembla que no tingui preu ser “europeu”. Vol dir que mentre ens diguin europeus no importa a quin preu sigui.
Que si ara toca mata vaques, que si ara no es pot produir ametlla, tec...
I ara ens toca a nosaltres “els diables”. A nosaltres que no anem amb xancletes, ni pantalons curts, ni roba acrílica, ni màniga curta, ni a cara descoberta, que no llencem petards a la cara de ningú, i que per descomptat no fem res directament amb les mans. A nosaltres que portem vestit adequat per la nostre festa, amb guants i amb ulleres especials, amb mocador al cap sota la caputxa i mocador a la cara per evitar l’olor de la pólvora, etc.

Des de Europa ens diuen que em de respectar una distància mínima de 9 metres, no sabem encara si entre cada grup de foc o entre diable i diable, i 15 metres de distància amb el públic ¿desapareixerà LA PATUM?
I la Generalitat ens diu que “uns experts” faran un catàleg on explicaran quins estris i vestits utilitza un diable, qui podrà fer de diable (perquè donaran carnet de diable) i quins son els correfocs que es fan a Catalunya.
Els correfocs del catàleg en qüestió estaran classificats per tipus d’acte, doncs no es el mateix un correfoc de la Mercè a Barcelona, que una Patum a Berga, o un Vall de Diables a Tarragona, etc. Tots aquells correfocs que no estiguin en el catàleg “no es podran fer”. Ni somieu que el vostre correfoc de Festa Major estigui en el catàleg si ells no ho han decidit, perquè figuraran només aquells que tinguin certa antiguitat, o presència o pressió política o simplement convingui.

Així doncs desapareixerà el diable del barri i amb ells els tabalers i qualsevol rastre de cultura popular tradicional vinculada al foc. Per cert a partir d’ara els diables que no morin seran anomenats “artistes”.

Això em fa pensar que si un artista cobra per fer un acte (que nosaltres no) potser la idea a perseguir de Europa es que només sobrevisquin “companyies d’artistes del estil: Els Comediants”, així haurem de ser uns professionals que cobrin una pasta, que tinguin un “caché” i que caiguin be a la administració.
Desapareix el sentit de la paraula “cultura popular” en honor a la paraula “professionals”.

Amb tot això també s’estalvien uns diners de les subvencions i s’estalvien que la gent es reuneixi en una entitat i junts puguin “pensar i opinar” i fer coses tan perilloses com transmetre de generació en generació una tradició i valguem deu la nostre cultura. Perquè quina colla serà la que pugui viure tot l’any per fer un sol acte? Per cert a Barcelona hi ha algun carrer que superi els 30 metres d’amplada per marcar la distància reglamentaria amb el públic?

El toc tradicional de diables també desapareixerà, de moment la majoria de tabalers de Ciutat no tenim locals on assajar, no podem fer-ho al carrer perquè un veí ens pot denunciar i la urbana ens pot segrestar els instruments. La llei cívica ens posa pals a les rodes. I si un dia van desaparèixer “les fogueres de Sant Joan” perquè no ha de desaparèixer un diable? Les fogueres feien malbé l’asfalt i nosaltres.....amb aquesta pirotècnia a les mans qui diu que un dia no li posem un petard al cul a un polític i ens acusin de terroristes? Després de tot la majoria de diables som uns hippies i uns idealistes que tenim pinta d’okupes i terroristes, o no?

Així doncs amb honor a la seguretat acabem amb els diables!

S’acabaran els carnestoltes de Venècia? Perquè i si s’enfonsa!
S’acabaran els festivals de la cervesa a Alemanya? Perquè això es fer apologia al alcoholisme!
Moriran les Falles de València? Perquè i si provoquen un incendi!
S’acabaran els castellers? Perquè i si pren mal algú!
S’acabaran les sardanes? Perquè mai innoven!
Moriran els Gegants? Perquè les lesions d’esquena poden ser greus!
Moriran els caps grossos? Perquè potser un nan es pot sentir ofès!
I ja posats eliminem també als bastoners que igual s’els hi escapa un pal i als falcons que també es poden fer mal.
Jo eliminaria també les Majorets perquè fan.....un ús indegut de la imatge femenina? Imatge de “florero”?

Senyores i senyors, millor que tothom es quedi a casa i no faci activitats extralaborals no sigui que prenguis mal i desprès com vas al dilluns a treballar?, que ningú faci amics que qui sap a qui pots conèixer i que tothom s’oblidi que te una identitat, desprès de tot per a que serveix?

VISCA EUROPA I VISCA L’EURO QUE TAN FELIÇ ENS FA A TOTS !
VISCA!
Aquí teniu una adreça per veure una mostra del que volen fer desaparèixer. El vídeo tracta de la trobada de 1.000 diables per celebrar el mil.lenari de Canovelles.
http://vimeo.com/2295525?pg=embed&sec=2295525
també a: http://www.diablescanovelles.com/ secció: vídeos

DJ SPOM

2008-09-16T04:10:00.000-07:00

SI US AGRADA EL HIP HOP I VOLEU ESCOLTAR EL MILLOR CREADOR DE BASES EN AQUEST MOMENT NOMES HEU DE BUSCAR AL YOUTUBE.... DJ SPOM.

TE UNA DE LES SEVES CRIATURES PENJADES AL YOUTUBE AMB EL NOM:

SPOM SKRATCH I

SPOM SKRATCH II

DISFRUTEU DE LES SEVES MANS I EL SEU PODER DE CREACIO

I SI VOLEU CONTACTAR AMB ELL

markspom@hotmail.com

detalls de Barcelona

2008-08-19T03:47:00.000-07:00

Estic recopilan imatjes de bcn per construir una casa de nines que será un edifici del eixample. Ha diferencia de les tradicionals cases de nines on tot l'edifici es nomes una casa familiar, cosa molt normal doncs sempre es segueix el model de la casa victoriana, jo vui fer el que es tradicional a la nostra ciutat: un edifici amb un pis per planta, amb una botiga a una banda de la portaria i un local a l'altra banda que per descontat (en el meu cas concret) será un local d'entitats de cultura tradicional catalana. En aquest local no crec que hi capiguem tots, cosa tambe molt normal en el nostre cas ja que la cultura tradicional no gaudeix de tenir prous locals a ciutat amb l'especulaciò de sol, etc....que tots petim. Però d'una manera u altre (encara que sigui nomes amb un cartell) hi serem. Inicialment estarem els gegants, els diables i els castellers, segurament perque es el que mes proper sento.

Per la botiga tinc els meus dubtes, doncs voldria que fos tambe alguna cosa representativa de la nostra ciutat, del nostre comerç. En principi havia pensant en una botiga de motos i com m'agrada la Vespa vaig comprar dues a escala 1:12

Però es això el que pot representar millor el comerç de bcn?

Certament la nostra ciutat sempre ha estat molt lligada als motors: Les 24 hores de Montjuic son una mostra, com les curses de F1 que es feien a la montanya i tambe el encara famós Rally de Sitjes de cotxes centanaris o la prestigiosa marca Pegaso i tantes i tantes altres marques de cotxes i motos......per no olbidar el meu entranyable Biscuter.

Opineu al respecte i dieu-me quin comerç creieu que seria el mes edient.

Si teniu alguna imatje de portes, façanes, finestres, balcons,ornaments, terrats, rejoles idrauliques, etc.... m'ho podeu fer arribar al seguent e-mail:

bagheera@ono.com

salut

PORTES DE BCN

2008-08-08T04:24:00.000-07:00

ALGUNA VEGADA OS HEU PARAT A PBSERVAR COSES TAN NORMALS COM UNA PORTA? ...

Aquesta última es la del Bar Quimet a Poble Sec, el millor bar de tapes i birres, etc... de Barcelona

Three brothers on the road

2008-07-11T05:07:00.001-07:00

JA ESTA AQUI, JA LA TENIM !!!!

2008-07-08T10:08:00.000-07:00

ES DIU BAGHEERA I ES UNA NENA PRECIOSA QUE ES PORTA MOLT BE :DDDDD

JA TENIM PORTA DE L'INFERN!!!

2008-06-23T07:46:00.000-07:00

Doncs si, he guanyat el concurs de la porta de l'infern i aquest ha estat el meu projecte. Aki teniu unes imatjes del passat dissabte: L'Esther (m'ha cunyada) s'ha pintat tota sola les flames amb esponja, les portes el Victor, el Frank, el Sergi i el Jaume. Els dimonis jo mateixa i em tingut el suport del Ferrand, el Manel sense el cual no hagues estat posible i el suport moral de totes les persones que van pasar el dia miran com quedava i anaven dient...OH QUE MACO!!!

A tots gracies, moltes gracies.

T'ESTIMAREM SEMPRE

2008-06-12T07:12:00.000-07:00

Trobarem a faltar el teu somriure, dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del cami. El teu front duu la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs i el vestit amarat de rosada, és vermell com el riu de la vall. Quant arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor que ara guarda pena tan amarga del teu comiat. Descança en pau. 30 de Maig de 2008

HOLA COM ESTEU?

2008-04-18T06:44:00.000-07:00

nomes volia mirar la cara que feu....jejejejejejeje

LA KSETA

2007-12-27T03:49:00.000-08:00

UNES IMATJES DE LA MERCÈ 2007

2007-12-09T15:09:00.001-08:00

UNA MICA DE FOC

2007-11-29T08:05:00.000-08:00

Figura estàtica: Les Fonts de Montjuic

UNS QUANTS DIMONIS

2007-11-29T07:52:00.001-08:00

UNA INSTAL.LACIÓ QUE M'ENCANTA

2007-11-13T08:52:00.000-08:00

Aquesta es una curiosa instal.lació de campaments per aquells mariners que están a terra i anyoren el mar, es diu "La Bella Zoe" ...un vaixell a terra.

JAMBOREE 2007 - CENTENARI DE L'ESCOLTISME

2007-11-13T04:11:00.000-08:00

Ha estat tota una experiència visitar aquest Jamboree així que puc imaginar-me com pot sentir-se la gent que ha estat acampada i ha viscut aquesta experiéncia en viu i en directe.